1 1 f. [LC] [RE] Acció de cridar Déu algú invitant-lo a anar a ell, o a dur a terme una missió, a canviar de vida, etc. La vocació d'Abraham, dels gentils. 1 2 f. [LC] [PE] Inclinació que hom sent a un cert gènere de vida, especialment a la vida religiosa, a un estat, a una professió, etc. 2 f. [DR] vocació hereditària Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d'obrir-se el procés successori per la mort del causant.
